L'esclavitud a Angola va existir des de finals del segle XV quan Portugal va establir contactes amb els pobles que vivien en el nord-oest de l'actual país i van fundar diversos llocs comercials a la costa. Alguns d'aquests pobles, com els imbangala[1] i els ambundu,[2] eren actius comerciants d'esclaus durant segles (vegeu comerç africà d'esclaus). A finals del segle xvi, els exploradors del regne de Portugal van fundar l'assentament fortificat de Luanda i, posteriorment, en forts i llocs de comerç menors sobre el riu Cuanza, així com a la costa atlàntica al sud fins a Benguela. El component principal de les seves activitats comercials consistia en una forta participació en el comerç atlàntic d'esclaus.[3] El tràfic d'esclaus va ser abolit en 1836 per les autoritats portugueses.[4]
- ↑ «African involvement in Atlantic Slave Trade». "Kwaku Person-Lynn". Arxivat de l'original el 2004-09-16. [Consulta: 1r octubre 2004].
- ↑ Mbundu, Onwuka N. Njoku, PH D Njoku, The Rosen Publishing Group, 1997 ISBN 0-8239-2004-6 ISBN 978-0-8239-2004-4
- ↑ Joseph C. Miller, Way of Death: Merchant capitalism and the Angolan slave trade, Madison: Wisconsin University Press, 1996
- ↑ ANGOLA IN THE EIGHTEENTH CENTURY - Slave Trading in the 1700s, "From the late sixteenth century until 1836, when Portugal abolished slave trafficking, Angola may have been the source of as many as 2 million slaves for the New World. More than half of these went to Brazil, nearly a third to the Caribbean, and from 10 to 15 percent to the Río de la Plata area on the southeastern coast of South America." countrystudies.com (Source: U.S. Library of Congress)
